ullets de gat

DOLÇ INFERN

2008-09-03T21:09:00.005+02:00

Pensava que tot ja s'havia acabat, que la màgia despareixia, que la petita flama que quedava s'anava apagant a poc a poc. Ho tenia molt clar, volia deixar-ho, deixar aquella aficció, aquell esport que porto practicant desde petita, allò que m'ha donat la vida durant 10 anys. La decisió no va ser fàcil, cada persona importava, cada gest, cada mirada i cada moment que em dedicaven. Per això vaig dir que com tot, això es podia acabar. O si més no, abandonar-la durant un temps fins que m'hi pogués trobar millor. Era deixar un part de la meva vida en aquell vestit blanc i vermell i aquelles espardenyes blanques. No ho podia soportar tothom volia que seguís, però jo no m'hi trobava bé. Alguna gent em feien sentir apartada de la seva societat. Però després d'aquest llarg i trist pensament, va arribar un dissabte 24 d'Agost del 2008 on tot va canviar. Ballant em sentia viva, no mirava qui tenia al meu costat ballant amb mi. Mirava els espectadors com s'aixecaven i aplaudien al ritme de la música, encantats de com ho fèiem. Tot allò em va deixar tocada. Si més no, el motiu del meu canvi de paret va canviar quan amb unes amigues vam decidir de passar una de les millors nits, sense necessitat de sortir de festa i beure. Unes partidetes al Bowling servien per apartar alguna part dels nervis i emprenyaments que portàvem al damunt. Però la nit va parlar per ella sola. Les quatre ens vam disposar a dormir a casa d'una. Vam mirar fotos de molt petites, recordant vells i bells temps, vam llegir un conte, vam fer el gandul, una mica de "cotilleos" i per fi un bona nit es va apiadar de nosaltres fins unes hores més tard. Sembla poc, però per mi va ser suficient.

KMP-LRP'o8

2008-08-02T23:36:00.004+02:00

S'hem fa extrany aixecar-me sense resaca, després del "COLOCÓN" d'anit, s'hem fa extrany aixecar-me i no anar a fer gimnàstica, s'hem fa extrany no menjar amb plats de ferro i després netejar-los amb aigua freda, o no fregar-los...xDD, s'hem fa extrany no pujar muntanya amunt, muntanya avall fent fites,...Però el que s'hem fa més extrany és no està compartint tots els moments amb vosaltres.
KMP-LRP 'o8 es queda a Meritxell...espero la tercera part de kmp.
Necessito una dossi de kmp!!
Cançó feta pels kmpistes que els hi vam regalar als monitors...

Jo vull quedar-me aquí

Quan tots vam arribar aquí
No sabíem ben bé que dir
doncs havíem estat un any separats.

Els primers dies tots plegats
vam acabar ben col·loctas
i per fi el nostre dia va arribar.

Tots estàvem molt motivats
nens contents i il·lusionats
des del primer dia
vivim el moment amb alegria.

jo vull quedar-me aquí
pero tot arriba a la seva fi
canta o juga
mentres quedi temps per l'aventura

Jo vull quedar-me aquí
però tot arriba a la seva fi
viu i disfruta
tots estem units per fer aquest camí

Puc provar de pujar al cim
o aixecar-me a les deu i cinc
vigilant de no caure del segon pis(em sembla que ha caigut algú)

Començant el camp de treball
nem fen fites amunt i avall
cada nit una nova dimensió

Aquí s'acaba aquesta cançó
però no s'acaba l'escalfor
recull d'experiàncies

Un record que ens queda a tots per sempre més.

Laia.

ANGEL-Cristian Castro

2008-06-19T19:07:00.005+02:00

Quisiera amarte hasta el amanecer..

Besarte lentamente, y perderme por tu piel..

Encontrarme con tus labios, en un beso sin final..

Todo por tu amor, solo dame una señal!

Ángel que das luz a mi vida,

eres el aire que quiero respirar..

Ángel que alivia mis heridas,

no te alejes que muero si no estas..

La noche me desvela sin piedad..

al recorrer tu imagen en mi triste soledad

Fugitivo del dolor voy buscando una ilusión

Dame una señal para creer en este amor...

Ángel que das luz a mi vida,

eres el aire que quiero respirar,

Ángel que alivia mis heridas,

no te alejes que muero si no estas..

Ángel llevame en tus alas.

A la cima de este gran amor.

En tu alma vive mi esperanza.

En tus manos esta mi corazón.

Tu mi angel, ilumina nuestro amor..

tu mi angel..

Ángel que das luz a mi vida

Eres el aire que quiero respirar

Ángel que alivia mis heridas

No te alejes que muero si no estas

Ángel llevame en tus alas

A la cima de este gran amor

En tu alma vive mi esperanza

En tus manos esta mi corazón

Ángel que das luz a mi vida

Eres el aire que quiero respirar

Ángel que alivia mis heridas

No te alejes que muero si no estas.

Ángel llevame en tus alas

A la cima de este gran amor

En tu alma vive mi esperanza

En tus manos esta mi corazón...

He aprendido...

2008-06-06T17:57:00.001+02:00

He aprendido....que nadie es perfecto
hasta que no te enamoras.
He aprendido que....la vida es dura
pero yo lo soy más!!
He aprendido que...las oportunidades no se pierden nunca
las que tu dejas marchar...las aprovecha otro.
He aprendido que...cuando siembras rencor y amargura
la felicidad se va a otra parte.
He aprendido...que necesitaría usar siempre palabras buenas...
porque mañana quizás se tienen que tragar.
He aprendido...que una sonrisa es un modo económico
para mejorar tu aspecto.
He aprendido...que no puedo elegir como me siento...
pero siempre puedo hacer algo.
He aprendido que...cuando tu hijo recién nacido
tiene tu dedo en su puñito...
te tiene enganchado a la vida.
He aprendido que...todos quieren vivir en la cima de la montaña...
pero toda la felicidad pasa mientras la escalas.
He aprendido que...se necesita gozar del viaje
y no pensar sólo en la meta.
He aprendido que...es mejor dar consejos sólo en dos circunstancias...
cuando son pedidos y cuando de ello depende la vida.
He aprendido que...cuanto menos tiempo derrocho...
más cosas hago.

E-mail.

TE QUIERO

2008-06-06T17:54:00.001+02:00

Y ahora me veo sentada
en un banco de esa plaza,
donde de pequeña junto
a tí jugué.

Desde que te marchaste
no dejo de pensa en ti
lo eras y lo eres todo.

¿Por qué te fuiste?
Quiero que vuelvas,
que regreses junto a mí.

Una madre es
como el corazón de un hijo,
que sin él no se puede vivir.
Pero aún sigo en la tierra,
tocando de pies en el suelo, y...

¿Por qué tú en el cielo?

¡No puede ser!

¡Qué injusta la vida!

Viendo familias felices y
yo con el corazón roto.

Mamá,
¡Ya no puedo más!

Siento demasiada responsabilidad
hacia mí.

No puedo soportarlo,
te necesito.
No sabes cuánta falta me haces.

Veo la gente feliz,
disfrutando la vida,
compartiéndola con su familia,
y yo, sin embargo, contigo no puedo.

Solo la música y las sardanas
me relajan y me apartan
de este mundo tan cruel.

Aquí es donde encuentro
algun ratillo feliz.

Porque la felicidad no existe
solo existen momentos felices
y yo los quiero compartir
contigo, porque eres mi madre.

No lo olvides.

TE QUIERO.

Laia Bonjoch Serra

ILUSIÓN

2008-05-30T23:17:00.002+02:00

Una dulce luz iluminaba
aquella noche tan triste.
Oyendo la brisa marina
mientras el zig – zag de las olas
rompía el silencio.

Solo existíamos tú y yo, nosotros.
una felicidad interna
navegaba en nuestras vidas...

Abrí los ojos,
y ya no estabas junto a mí...

Un diablo se llevó nuestro amor,
la distancia nos separaba
y solo existía la pena
y la esperanza de que Eros
nos devolviera la felicidad.

Mirando al mar,
veía una flor, una blanca flor,
era el reflejo de su tez.

Pensar en ti, era libertad.
Pensar en ti, era ilusión.
Pensar en ti, era paz.
Pensar en ti, solo era un sueño.
Libertad, ilusión, paz, sueño...solo un sueño.

Junto a ti, la vida.
Sin ti, una herida abierta eternamente.

Esther y Laia. Punta Umbría. 14.05.2008

SORIA '08

2008-05-03T14:13:00.003+02:00

Tot va començar quan ens van anunciar que l'IES Ronda de Lleida havia estat seleccionat per anar a passar dos dies a la ciutat de Sòria, sense saber encara els guanyadors i guanyadores, ni els premis. Però per nosaltres, només el fet d'assistir-hi ja era tot un premi.

Durant el viatge anàvem cantant cançons, parlant amb els companys, fent perdudes als que estàven a classe, fent-nos fotos... fins que per fi vam veure el cartell que posava SÒRIA.

Al arribar-hi, vam entrar a l'Ajuntament on van donar els premis. Però ens van fer esperar...tot i els nervis que portàvem tots. Però per fi, després dels discursos dels "peixos grossos", van anunciar els guanyadors. Primer van dir l'accèssit...nosaltres no eram...després van dir:

" En tercer lugar, el trabajo de Esther Morales y Laia Bonjoch de Lleida"....seeeeehh(H)eram nosaltres, ens vam aixecar a buscar el premi...simplement dos llibres...un forrat amb pell vermell de "Poesías Completas de Antonio Machado" i l'altre "Soria te cuenta". Després de tot això, una foto tots junts, per l'endemà al diari i cap a dinar. A la tarda lectura de poemes i ruta per Sòria. I per acabar la jornada, tots cap a l'Alberg.

L'endemà, només esmorzar i cap a Lleida.

I de Sòria sempre ens emportarem el record d'aquell premi i totes les amistats que vàrem fer.

Per veure el treball visiteu el blog que vam fer.

http://www.machadoantonio.blogspot.com/

el kmp' 07

2008-03-13T23:27:00.006+01:00

M'enrecordo el primer dia, on vam parar a esmorzar, tots estàvem molt eufòrics, haviem acabat l'insti fèiem cap a Andorra. Però al fi vam arribar al nostre destí...Canillo. El poble que durant els pròxims 12 dies ocupariem. I després de fer d'ocupes en un poble tranquil i silenciós, sé que l'estiu va canviar completament, que les amistats que vaig fer seran indestructibles i els moments que vam passar tots els premos no ens els treu ningú.

nosaltres som com una família, on tothom aporta una mica de la seva part i poc a poc anem formant una unió que gràcies a aquelles setmanes, perdurarà molts anys. O això espero.

I si mireu la foto, ens la vam fer amb un hotel de luxe, on ens van convidar per haver ballar una sardana i haver fet un galop. Ens surt a compte, oi?

Si es que les sardanes són una passió que no es pot pagar amb res, sols es pot compensar amb els somriures de la gent, tant ballador com espectador, després d'una ballada.

Això és el que de debó gratifica a un sardanista...l'esperança de saber que amb algú encara sent que la sardana ho és tot, i no només són els vells, perquè hi ha hagut joves on gràcies a les sardanes han trobat el seu amor...

DOLÇ INFERN

2008-03-09T22:18:00.001+01:00

Les sardanes són més que una dança, són una passió, una afició, una diversió, un troç de la meva cultura, un tros del meu país, un tros de mi. I juntament amb la colla Dolç Infern, he crescut, he anat aprenent valors, que si hagués sigut per mi mateixa no els hagués aprés. Amb vosaltres he descobert un món, ple de somriures, abraçades, bons moments, excursions infinites, colònies extraordinàries, concurs on hem après a guanyar i a perdre des de petits. Però, com sempre, també estan els mals moments, però que com a colla, hem anat superant, ja individualment com conjuntament. En fi, un miler de coses que sempre recordaré, perquè DOLÇ INFERN és la meva colla. Merci per tot a tots!

una historia d'amor

2008-02-14T09:46:00.000+01:00

PRIMERA PART!! (Basada en fets reals)

Vet aquí una vegada una noia que es deia Mariluci, que anava tan tranquila passejant pel carrer, quan de sobte es va creuar amb un grup de nois els quals en va reconèixer un parell, però ella va mirar cap a l'altre costat intentant de que no la veguessin. Però al creuar-se un amic seu, l'Àngel, el qual no va veure, i tampoc es volia creuar, es va parar i la va saludar i..MARILUCIII!! què hi fas per aquí? ella intentant de fugir li va dir.adéu, adéu. La conversa amb proutes feines va durar uns 2 segons, però a la Mariluci se'ls hi va fer eterns.
Mentre l'Àngel anava caminant pel mateix carrer, amb el cap ajagut per l'actitud de la seva amiga, va sentir com un cotxe tocava el clàxon, llavors això li va fer aixecar el cap, i en aquell precís moment, es va adonar que tenia el seu gran amor davant seu, a l'altra vorera, la Magda, es va sentir com al cel, com si estigués al costat dels àngels. Tot semblava tant bonica, però això poc va durar, després es va adonar que la Magda anava acompanyada del seu novio, en Josep. A l'Àngel se li va caure el món a sobre, el seu cor es va trencar en mil pedaços, les seves ilusions s'acabaven de destruir i es va quedar allà, trist, sense saber on anar, contemplant aquell cotxe que acabava de tocar el clàxon, era una parella feliç que anava a veure a uns amics.

CONTINUARÀ...

[parres a tutoria]

2008-02-08T23:17:00.000+01:00

Mentre em deies que pasès el que pasès havia de seguir endavant, no em vaig adonar del que realment es podia llegir entre línies, Però he de viure feliç, pensant que tu hem vas ensenyar a viure, a trobar el sentit de la vida. I t'he de donar les gràcies per aconseguir que jo i la gent que t'ha envoltat que siguin les persones més afortunades del món per tenir-te en els nostre cor. Sé que ja no et podré tornar a tenir entre les meves mans, sé que ja no podré tornar a sentir la teva veu, a soportar les teves bronques ni a sentir aquells abraços càlids que hem donaves quan plorava. Saps que mai t'oblidaré i que sempre, però sempre tindràs reservat tot el meu cor per tu. Perquè fa gairebé 16 que hem vas tenir i desde llavors que mai em vas deixar de donar-me i transmetrem carinyo i això no ho oblidaré mai. Perquè t'estimo i t'estimaré. Almenys puc estar contenta en saber, que en alguna part, tu ets feliç i no pateixes. Això ja és una gran satisfacció per mi, però jo et vull amb mi!